Usos en les diverses cultures

En Itàlia, el pa també es menja com aperitiu, representat en unes llargues làmines de pa dur, que sol acompanyar embotits. També apareix en diferents petits esmorzars com pugui ser el ploughman's lunch, un àpat fred anglès i a les tapes espanyoles. De vegades s'usa untat, com és el cas de les fondues a França, i a ingesta d'algunes sopes o salses. Altres variants tenen continguts oberts, com la pizza, que han tingut a la cuina italiana un origen en un pa pla denominat focaccia (pizza blanca). Altres exemples són el popular pa amb tomàquet català, el cachopo d'Astúries o l'strammer max a Alemanya.

Dins de la categoria de pans oberts en llesques hi ha els untats en el que s'escampa un aliment semi líquid sobre la superfície, com és el cas del paté. És molt freqüent trobar el pa als esmorxars en forma de llesques torrades al foc o en una torradora, a les quals s'afegeix melmelada i mantega fosa, en aquest cas en la majoria de cultures és freqüent, sobretot a Itàlia i Anglaterra.

Foto: http://www.dvo.com/newsletter/monthly/2009/february/remedy2.html

Usos comuns

El pa sovint s'utilitza com a acompanyament a altres plats i és freqüent veure'l a la part central de la taula, de vegades en una panera apropiada per al seu ús, en general en llesques tallades just abans de servir-se. També el pa s'utilitza per incloure'n diversos aliments entre dues llesques. És el popular entrepà, que s'elabora amb pa de motlle i enmig sovint es posen, en general carns, així com determinades salses, amanides etc.

Aquest tipus d'entrepans han de ser servits freds o calents. A la cuina, el pa ja sec s'acostuma a aprofitar en la seva forma ratllada i, d'aquesta forma, s'aconsegueix pa ratllat.

S'utilitza per arrebossar innumerables preparacions fregides, amb per exemple, les croquetes, el pollastre fregit, etc., que fonamentalment proporciona una textura cruixent. En certs tipus de menjars ràpids, entre altres, es pot trobar a les hamburgueses, els frankfurts, etc.

Foto: http://reporterosinfronteras.blogspot.com/2010/01/fin-de-ano-con-elsa-mario-y-las-nenas.html

Malalties i Al·lèrgies

La malaltia més coneguda sobre els cereals és la malaltia celíaca. És un trastorn autoimmunitari i es defineix com una alteració de la mucosa de l’intestí prim associada amb una intolerància permanent al gluten, es a dir, una mescla de proteïnes present en els cereals com el blat, el sègol, l’ordi, la civada i els seus derivats. Té un fons genètic, és a dir, es pot transmetre de pares a fills. Si d’aquesta malaltia ens donem compte tard, podria afectar al nostre intestí severament. Sabem que hi ha diferents símptomes com per exemple dolor abdominal, diarrees i pèrdua de pes. Com a conseqüència, els celíacs basen el seu tractament en portar una dieta exempta de gluten, bé excloent els aliments que el continguin, o substituint-los per aliments sense gluten. Malgrat això, és una tasca molt difícil, ja que aquesta substància es troba en molts aliments diferents i sols els metges poden afirmar que es pateix aquesta malaltia.

Això sí, no podem confondre la malaltia amb l’al·lèrgia, ja que la malaltia és més perillosa que una al·lèrgia. Hi ha proteïnes als cereals que fan que el nostre organisme reaccioni d’una manera, i a vegades, negativament. La farina o la avena poden causar al·lèrgia alimentaria a qualsevol edat, i això succeeix perquè els cereals contenen proteïnes al·lergògenes, les principals són les proteïnes de reserva i altres que protegeixen els cereals d’atacs de fongs, bacteris o insectes. Es considera que les globulines i les glutenines són els responsables de la hipersensibilitat immediata als cereals ingerits i alteren el nostre cos de la al·lèrgia manifestant-se amb una reacció.

Però no sols els humans podem patir malalties o al·lèrgies per cereals, també els mateixos cereals, concretament el blat pateixen malalties. Una d’elles es el corc de blat, que consisteix en un coleòpter de larves del qual, excaven galeries dins dels grans. No sols afecta al blat, també al blat de moro, sègol, etc.

Foto: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=3384

Comerç i producció actuals

Els cereals es cultiven pel seu gra, que és ric en midó i que serveix, bàsicament, per a l'alimentació humana i animal, però també té diversos usos industrials. Per a la nutrició humana, es tracta d'un producte que, a més del seu contingut energètic preeminent, té un nivell proteic notable i conté diversos minerals i vitamines.

Actualment, el gra de cereals destinats a l'alimentació animal, els pinsos, representen un 33% de la producció total arreu del món i és més de 40% en els països de la Unió Europea.

La transformació industrial dels cereals permet obtenir-ne cervesa i diverses begudes alcohòliques i, sobretot, extreure’n midó, del qual es deriva un nombre indefinit de productes. Després de collir el gra, resta, com a subproducte, la palla. L’interès de la palla és molt inferior al del gra, però la qualitat que se’n produeix i els diversos usos a què es pot destinar fan que es tracti d’un subproducte sovint molt valuós.

En les fotos que presentarem, observarem gràfiques sobre el comerç dels cereals més coneguts a Catalunya, a Europa i al Món començant des de l’any 1961 fins al 2005, expressant en tones x10-6

A la primera gràfica podem observar que Catalunya, l’ordi és generalment el més produït, amb una igualació amb el blat l’any 1970 però amb crescudes notables entre els anys 1980 i entre el 1990 al 1995. El blat es manté mitjanament constant i la crescuda més notable és l’any 1965 produint 0.4 Tones x10-6

La segona gràfica que representa Espanya, l’ordi segueix essent el més produït en comparació amb el blat l’any 1971 (aproximadament) i el 2005, amb 4 tones x10-6 els dos anys. El blat es manté en segon lloc, la crescuda més notable és l’any 2000 amb unes 7’5 tones x10-6 produïdes.

La tercera gràfica, la amb les dades mundials, podem observar que el blat, el blat de moro i l’arròs son els més produïts, mentre que l’ordi està en últim lloc. La crescuda més notable del blat és l’any 1995 amb unes 600 tones x10-6, del blat de moro l’any 2005 aproximadament unes 740 tones x10-6 produïdes i l’arròs l’any 2005 amb unes 610 tones x10-6.

Tenim una última gràfica que ens informa sobre les diferents consumicions dels cereals al món, a la Unió Europea, a Espanya, a la USA, a la Xina, a l’Índia i per últim a l’Àfrica. Les diferents àrees sobre les diferents consumicions són: el consum total, importacions netes, alimentació humana, alimentació animal, altres usos industrials i diverses. Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona des dels anys 1999 al 2003 i el percentatge es relacionen amb el consum total.

Diferents Conreus

Hi ha molts tipus de cereals, que es cultiven en tot el món. Ja que parlem del blat, explicaré els diferents blats que existeixen, amb les seves característiques i en quina part del món es cultiven.

El blat dur: és el més antic, amb espigues grosses. Pel seu alt contingut en gluten, és empleat per a la sèmola i pasta de sopa i també per barrejar-ho amb farina panificable. Es conrea des de la Península Ibèrica i Algèria fins a l'URSS i l'Índia en regions de clima sec.

El blat polònic: és conreat en la Península Ibèrica i en gran part de la regió mediterrània fins a Turkestan i Abissínia. Té les espigues voltades per llargues bràctees escarioses, les espigues són aplanades i amb tiges massisses, creix força però és de poc rendiment.

El blat bojal: és conreat a l'Europa meridional, a Abissínia i a Gran Bretanya. Presenta grans espigues, sovint ramificades, malgrat la qual cosa és poc productiu.

El blat comú: és el que produeix les farines panificades, és a dir, les farines amb les quals es fa el pa. Presenta un gran nombre de varietats, espigues blanques o roges, dures o toves. Dins del mateix grup hi ha també el blat esfercoc, conreat al centre i al nord de l'Índia, i el blat compacte, baix, d'espiga curta i densa amb les espigues petites. Es conrea al sud-oest d'Àsia, al sud d'Europa i als EUA. Produeix una farina pobra en proteïnes emprada en pastisseria.

Imatge: http://www.irta.cat/ca-es/RIT/Projectes/pagines/default.aspx?Prog=V32

Origens i Evolució

El Blat va sorgir a l'antiga Mesopotàmia els anys 7000-6000 a.C, les més antigues evidències arqueològiques del cultiu del blat vénen de Síria, Jordània, Turquia i Iraq- En ser cultivat per iniciativa dels éssers humans, va produir més cultiu que en estat salvatge i aquest fet va esdevenir una revolució agrícola anomenada Creixement fèrtil. simultàniament es va desenvolupar la domesticació del bestiam, la quan cosa va permetre la formació de comunitats humanes més complexes.

Més endavant la llavor del blat va ser introduïda a la civilització de l'antic Egipte, iniciant-se això el nou cultiu a vall del riu Nil. Des d'aquesta zona es va estendre a les civilitzacions grega i romana. El nom "cereal", sorgeix de la deessa grega del pa i de l'agricultura, anomenada Demèter i per derivació llatina es va transformar en Ceres i d'aquí sorgeix la paraula.

Els molins i l'obtenció de la farina de blat per a la fabricació del pa, van sorgir molt més tard, a l'època clàssica de Grècia i Roma. El blat tenia, docs, el caràcter de recurs estratègic, com al segle XX, el petroli i al segle XXI, el gas natural.

Imatge: http://laskaponiamagazine.blogspot.com/2010_09_01_archive.html

Morfologia del blat comú

El blat és un tipus de cereal, un dels tres grans més àmpliament produïts globalment, al costat del blat de moro i l'arròs, i el més àmpliament consumit per l'home de la civilització occidental des de l'antiguitat; a esta la base alimentaria dels pobles de l'orient proxim i Europa. El gra del blat és utilitzat per fer farina, farina integral, cervesa i una gran varietat de productes alimentaris.

Morfologia:

- L'arrel de la planta té moltes ramificacions i facilita l'absorció d'aliments.

- La tija és una canya buida amb 6 nusos que s'allarguen a la part superior, assolint entre 0.5 a 2 metres d'alçada.

- Les fulles tenen forma linear, com una llança-

-L'espiga està composta per unes tiges centrals d'entrenusos curts, el germen sobresurt en un d'ells i en l'altre hi ha un floc de pèls fins. La resta del gra, anomenat endosperma, és un dipòsit d'aliments per a l'emprió.

Foto: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Illustration_Triticum_aestivum1.jpg

Una mica d'història

El blat és un cereal bàsic per a la civilització: el seu cultiu està emparentat amb la història de l'antiguitat i de la modernitat. I és utilitzat principalment com la base de farines per fabricar un aliment essencial, el pa.

A Internet la recerca del blat ràpidament desplega llocs web que ens parlen de la seva transcendència. És, per començar, la matèria primera del pa en gran part del món. Els seus historiadors afirmen que va ser cultivat pels éssers humans fa 10.000 anys.

I en el lloc web del blat són definitius: "El blat és la planta més àmpliament conreada del món. El blat que creix a la Terra pot fins i tot superar la quantitat de totes les altres espècies productores de llavors, silvestres o domesticades. Cada mes l'any una collita de blat madura en algun lloc del món. És la collita més important dels Estats Units i el Canadà i creix en extenses zones en gairebé tots els països d'Amèrica Llatina, Europa i Àsia ".

A l'est de l'Iraq, afegeixen, s'han trobat grans carbonitzats de blat de més de 6.000 anys d'antiguitat.

El blat, igual que altres cereals com l'arròs a Àsia o el blat de moro en certes zones d'Amèrica Llatina, va ser un detonant essencial de les civilitzacions.

La gran virtut del gra de cereal que coneixem com blat és que pot ser mòlt, una tasca que es va realitzar des de l'antiguitat amb morters de pedra i que va tenir el seu moment més romàntic en els molins de vent.

En l'actualitat el blat és un aliment fonamental per la humanitat, que depèn de consum en gran part de la superfície del planeta. Potser per aquesta raó la seva taxonomia és objecte d'estudi, i els investigadors analitzen les millors maneres de conrear. La Organizaciónd de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), destaca la seva importància com a nutrient de la humanitat.

I més enllà de la planta, aquest cereal mou un actiu mercat. Tot sembla indicar que es produeix suficient blat en el món, però no sempre està ben repartit.

Seguidament, en aquet blog expondrem enllaços amb les seves fitxes per més informació de la pàgina.