Altres pans.

Pan de trigo: Un dels mes utilitzats en la acutualitat, s'obte apartir de farina de blat, que gracies al gluten surt un pa mes sabros.

Pan Centeno: És molt utilitzat als paissos del nort per que el centeno es un cereal que resiteix més als climes freds. Aquest pa es va utilitzar a l'edad mitjana perque aquest pa és molt paregut al “pan de trigo” , ja que conté també molt gluten. El pa de centeno integral es fica ranci amb molta facilitat.

Pan de cebada: Tipus de pa que es va utilitzar en l'antigitat , fins que els romans el van reemplazar per el “pan de trigo”. Als paissos Occidentals la cebada no contenía gluten, s'utilitzava per alimentar les vaques, producció de cerveza... Moltes veegades es dica cebada a la pasta del pa de blat per incrementar l'acció de llevadura.

Pan de alforfón: També es diu blat negre. Les semilles s'utilitzen com si fosin semilles de cereals. És pot cuinar o triturar per obtindre la farina. La farina formada per aquestes semilles s'utilitza en paissos de l'Est, especiament en Rusia y Japó per l'elaboració del pa. Aquest pa no conté gluten.

Pan de espelta: La espelta es un blat primitiu. La seva farina no s'utilitza molt per la dificultat que presenta en separar la semilla de les capes protectores.

Pan de quinoa: Son semilles d'una planta andina. Aquestes semilles tenen proteïnes, potasi, i ferro, es pot triturar per obtindre farina que es pot añadir al blat per obtindre el pa.

Pan de arroz: La farina d'arroz refinat s'utilitza com substitut de farina de altres cereals amb gluten, per realitzar pans especials per a les persones que no poden menjar gluten.

Pan de mijo: És realitza fundamentalment en mols paisson asiàtics en forma de pans aplastats, el seu us es mes popular als paissos occidentals.

L'ofici de pastisser.

L’ofici de pastisser, no és una feina nova, ja fa molts segles que existeix, ja que sempre hem necessitat dolços, per acabar els grans banquets, per esmorzar, o simplement perquè ens venen de gust. Sabem que la pastissera catalana es una és una de les més antigues d’Europa, En els receptaris medievals apareixent, menjars que encara trobem ara: el menjar blanc, la crema, els flaons i flaones, les crestes o pastissets, les coques i cócs, les ‘tortes’ i tortades i els torrons.

Aquesta feina sorgeix de l’ofici de forner, aquests es dedicaven a fer pa , i altres especialitats com pastissos, galetes.... Després, es van convertir en dos tipus de feines. Hi treballen tots els dies de l’any, destacant festius que és quan tenen més feina, ja que per exemple al Nadal preparar tortells de reis, torrons, per pasqua les mones....
Esta claríssim, que la feina té a veure amb el blat, ja que l’element essencial es la farina, tan com el sucre o d’altres.
No és una feina fàcil, ja que a la gran majoria, els toca treballar de nit per a que al bon matí, estigui tot a punt per vendre.

Usos en les diverses cultures

En Itàlia, el pa també es menja com aperitiu, representat en unes llargues làmines de pa dur, que sol acompanyar embotits. També apareix en diferents petits esmorzars com pugui ser el ploughman's lunch, un àpat fred anglès i a les tapes espanyoles. De vegades s'usa untat, com és el cas de les fondues a França, i a ingesta d'algunes sopes o salses. Altres variants tenen continguts oberts, com la pizza, que han tingut a la cuina italiana un origen en un pa pla denominat focaccia (pizza blanca). Altres exemples són el popular pa amb tomàquet català, el cachopo d'Astúries o l'strammer max a Alemanya.

Dins de la categoria de pans oberts en llesques hi ha els untats en el que s'escampa un aliment semi líquid sobre la superfície, com és el cas del paté. És molt freqüent trobar el pa als esmorxars en forma de llesques torrades al foc o en una torradora, a les quals s'afegeix melmelada i mantega fosa, en aquest cas en la majoria de cultures és freqüent, sobretot a Itàlia i Anglaterra.

Foto: http://www.dvo.com/newsletter/monthly/2009/february/remedy2.html

Simbologia de la mort.

-Que hi te a veure el blat en la mort i resurrecció d’un esser?

-Segons la teologia medieval, el blat és un símbol de Crist claríssim que fa referència a la mort i resurrecció. En aquesta qüestió cal creure-hi o no. Els cristians, han fet servir el blat per donar exemple i demostrar que tots morim i ressuscitem. El blat neix del fons de la terra com els éssers venim d’un fons obscur. Al final de la vida, el destí farà que ambdós tornin al mateix lloc d’ on procedeixen, per després tornar a nàixer.

Per als cristians, segons la paraula de Déu, el blat, seguit d’altres productes i objectes, ens permet explicar maneres de representar la resurrecció.

Usos comuns

El pa sovint s'utilitza com a acompanyament a altres plats i és freqüent veure'l a la part central de la taula, de vegades en una panera apropiada per al seu ús, en general en llesques tallades just abans de servir-se. També el pa s'utilitza per incloure'n diversos aliments entre dues llesques. És el popular entrepà, que s'elabora amb pa de motlle i enmig sovint es posen, en general carns, així com determinades salses, amanides etc.

Aquest tipus d'entrepans han de ser servits freds o calents. A la cuina, el pa ja sec s'acostuma a aprofitar en la seva forma ratllada i, d'aquesta forma, s'aconsegueix pa ratllat.

S'utilitza per arrebossar innumerables preparacions fregides, amb per exemple, les croquetes, el pollastre fregit, etc., que fonamentalment proporciona una textura cruixent. En certs tipus de menjars ràpids, entre altres, es pot trobar a les hamburgueses, els frankfurts, etc.

Foto: http://reporterosinfronteras.blogspot.com/2010/01/fin-de-ano-con-elsa-mario-y-las-nenas.html

Malalties i Al·lèrgies

La malaltia més coneguda sobre els cereals és la malaltia celíaca. És un trastorn autoimmunitari i es defineix com una alteració de la mucosa de l’intestí prim associada amb una intolerància permanent al gluten, es a dir, una mescla de proteïnes present en els cereals com el blat, el sègol, l’ordi, la civada i els seus derivats. Té un fons genètic, és a dir, es pot transmetre de pares a fills. Si d’aquesta malaltia ens donem compte tard, podria afectar al nostre intestí severament. Sabem que hi ha diferents símptomes com per exemple dolor abdominal, diarrees i pèrdua de pes. Com a conseqüència, els celíacs basen el seu tractament en portar una dieta exempta de gluten, bé excloent els aliments que el continguin, o substituint-los per aliments sense gluten. Malgrat això, és una tasca molt difícil, ja que aquesta substància es troba en molts aliments diferents i sols els metges poden afirmar que es pateix aquesta malaltia.

Això sí, no podem confondre la malaltia amb l’al·lèrgia, ja que la malaltia és més perillosa que una al·lèrgia. Hi ha proteïnes als cereals que fan que el nostre organisme reaccioni d’una manera, i a vegades, negativament. La farina o la avena poden causar al·lèrgia alimentaria a qualsevol edat, i això succeeix perquè els cereals contenen proteïnes al·lergògenes, les principals són les proteïnes de reserva i altres que protegeixen els cereals d’atacs de fongs, bacteris o insectes. Es considera que les globulines i les glutenines són els responsables de la hipersensibilitat immediata als cereals ingerits i alteren el nostre cos de la al·lèrgia manifestant-se amb una reacció.

Però no sols els humans podem patir malalties o al·lèrgies per cereals, també els mateixos cereals, concretament el blat pateixen malalties. Una d’elles es el corc de blat, que consisteix en un coleòpter de larves del qual, excaven galeries dins dels grans. No sols afecta al blat, també al blat de moro, sègol, etc.

Foto: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=3384

El segar i el batre a pèl.

Ens endinsem en el món de les festes i tradicions catalanes que tenen a veure amb el blat. Concretament parlarem d’una tradició localitzada a Vic, i participen una colla de segadors, anomenats segadors de malla.

Un grup d’ ells ens expliquen en un bloc en que consisteix aquesta tradició:

¨El diumenge 23 de novembre, una colla de gent es va aplegar a la punta d'un camp, anomenat el Camp Gran de la Fàbrica, per veure una activitat que fa quaranta o cinquanta anys que no es practica: sembrar a mà. Els pagesos van assellonar, per marcar el tros que s'havia de sembrar. Després, es repartiren la mitja quartera assellonada sembrant a mà, i duent a sobre la senalla. Tot el tros quedà ben aplanat. Els terrossos, aixafats. Fins i tot, no es van pas descuidar de fer la vora cap a finals de febrer de l'any propvinent per herbejar amb l'aixadell, i segar pel juny ¨

Trobo que és un tradició, que no s’hauria de perdre mai. És una manera, de recordar vells temps, quan encara no hi havia màquines, ni estris per treballar còmodament. També és interessant ensenyar-ho als més petits, per què es facin una idea de com eren els temps abans.