Altres pans.

Pan de trigo: Un dels mes utilitzats en la acutualitat, s'obte apartir de farina de blat, que gracies al gluten surt un pa mes sabros.

Pan Centeno: És molt utilitzat als paissos del nort per que el centeno es un cereal que resiteix més als climes freds. Aquest pa es va utilitzar a l'edad mitjana perque aquest pa és molt paregut al “pan de trigo” , ja que conté també molt gluten. El pa de centeno integral es fica ranci amb molta facilitat.

Pan de cebada: Tipus de pa que es va utilitzar en l'antigitat , fins que els romans el van reemplazar per el “pan de trigo”. Als paissos Occidentals la cebada no contenía gluten, s'utilitzava per alimentar les vaques, producció de cerveza... Moltes veegades es dica cebada a la pasta del pa de blat per incrementar l'acció de llevadura.

Pan de alforfón: També es diu blat negre. Les semilles s'utilitzen com si fosin semilles de cereals. És pot cuinar o triturar per obtindre la farina. La farina formada per aquestes semilles s'utilitza en paissos de l'Est, especiament en Rusia y Japó per l'elaboració del pa. Aquest pa no conté gluten.

Pan de espelta: La espelta es un blat primitiu. La seva farina no s'utilitza molt per la dificultat que presenta en separar la semilla de les capes protectores.

Pan de quinoa: Son semilles d'una planta andina. Aquestes semilles tenen proteïnes, potasi, i ferro, es pot triturar per obtindre farina que es pot añadir al blat per obtindre el pa.

Pan de arroz: La farina d'arroz refinat s'utilitza com substitut de farina de altres cereals amb gluten, per realitzar pans especials per a les persones que no poden menjar gluten.

Pan de mijo: És realitza fundamentalment en mols paisson asiàtics en forma de pans aplastats, el seu us es mes popular als paissos occidentals.

L'ofici de pastisser.

L’ofici de pastisser, no és una feina nova, ja fa molts segles que existeix, ja que sempre hem necessitat dolços, per acabar els grans banquets, per esmorzar, o simplement perquè ens venen de gust. Sabem que la pastissera catalana es una és una de les més antigues d’Europa, En els receptaris medievals apareixent, menjars que encara trobem ara: el menjar blanc, la crema, els flaons i flaones, les crestes o pastissets, les coques i cócs, les ‘tortes’ i tortades i els torrons.

Aquesta feina sorgeix de l’ofici de forner, aquests es dedicaven a fer pa , i altres especialitats com pastissos, galetes.... Després, es van convertir en dos tipus de feines. Hi treballen tots els dies de l’any, destacant festius que és quan tenen més feina, ja que per exemple al Nadal preparar tortells de reis, torrons, per pasqua les mones....
Esta claríssim, que la feina té a veure amb el blat, ja que l’element essencial es la farina, tan com el sucre o d’altres.
No és una feina fàcil, ja que a la gran majoria, els toca treballar de nit per a que al bon matí, estigui tot a punt per vendre.

Usos en les diverses cultures

En Itàlia, el pa també es menja com aperitiu, representat en unes llargues làmines de pa dur, que sol acompanyar embotits. També apareix en diferents petits esmorzars com pugui ser el ploughman's lunch, un àpat fred anglès i a les tapes espanyoles. De vegades s'usa untat, com és el cas de les fondues a França, i a ingesta d'algunes sopes o salses. Altres variants tenen continguts oberts, com la pizza, que han tingut a la cuina italiana un origen en un pa pla denominat focaccia (pizza blanca). Altres exemples són el popular pa amb tomàquet català, el cachopo d'Astúries o l'strammer max a Alemanya.

Dins de la categoria de pans oberts en llesques hi ha els untats en el que s'escampa un aliment semi líquid sobre la superfície, com és el cas del paté. És molt freqüent trobar el pa als esmorxars en forma de llesques torrades al foc o en una torradora, a les quals s'afegeix melmelada i mantega fosa, en aquest cas en la majoria de cultures és freqüent, sobretot a Itàlia i Anglaterra.

Foto: http://www.dvo.com/newsletter/monthly/2009/february/remedy2.html

Simbologia de la mort.

-Que hi te a veure el blat en la mort i resurrecció d’un esser?

-Segons la teologia medieval, el blat és un símbol de Crist claríssim que fa referència a la mort i resurrecció. En aquesta qüestió cal creure-hi o no. Els cristians, han fet servir el blat per donar exemple i demostrar que tots morim i ressuscitem. El blat neix del fons de la terra com els éssers venim d’un fons obscur. Al final de la vida, el destí farà que ambdós tornin al mateix lloc d’ on procedeixen, per després tornar a nàixer.

Per als cristians, segons la paraula de Déu, el blat, seguit d’altres productes i objectes, ens permet explicar maneres de representar la resurrecció.

Usos comuns

El pa sovint s'utilitza com a acompanyament a altres plats i és freqüent veure'l a la part central de la taula, de vegades en una panera apropiada per al seu ús, en general en llesques tallades just abans de servir-se. També el pa s'utilitza per incloure'n diversos aliments entre dues llesques. És el popular entrepà, que s'elabora amb pa de motlle i enmig sovint es posen, en general carns, així com determinades salses, amanides etc.

Aquest tipus d'entrepans han de ser servits freds o calents. A la cuina, el pa ja sec s'acostuma a aprofitar en la seva forma ratllada i, d'aquesta forma, s'aconsegueix pa ratllat.

S'utilitza per arrebossar innumerables preparacions fregides, amb per exemple, les croquetes, el pollastre fregit, etc., que fonamentalment proporciona una textura cruixent. En certs tipus de menjars ràpids, entre altres, es pot trobar a les hamburgueses, els frankfurts, etc.

Foto: http://reporterosinfronteras.blogspot.com/2010/01/fin-de-ano-con-elsa-mario-y-las-nenas.html

Malalties i Al·lèrgies

La malaltia més coneguda sobre els cereals és la malaltia celíaca. És un trastorn autoimmunitari i es defineix com una alteració de la mucosa de l’intestí prim associada amb una intolerància permanent al gluten, es a dir, una mescla de proteïnes present en els cereals com el blat, el sègol, l’ordi, la civada i els seus derivats. Té un fons genètic, és a dir, es pot transmetre de pares a fills. Si d’aquesta malaltia ens donem compte tard, podria afectar al nostre intestí severament. Sabem que hi ha diferents símptomes com per exemple dolor abdominal, diarrees i pèrdua de pes. Com a conseqüència, els celíacs basen el seu tractament en portar una dieta exempta de gluten, bé excloent els aliments que el continguin, o substituint-los per aliments sense gluten. Malgrat això, és una tasca molt difícil, ja que aquesta substància es troba en molts aliments diferents i sols els metges poden afirmar que es pateix aquesta malaltia.

Això sí, no podem confondre la malaltia amb l’al·lèrgia, ja que la malaltia és més perillosa que una al·lèrgia. Hi ha proteïnes als cereals que fan que el nostre organisme reaccioni d’una manera, i a vegades, negativament. La farina o la avena poden causar al·lèrgia alimentaria a qualsevol edat, i això succeeix perquè els cereals contenen proteïnes al·lergògenes, les principals són les proteïnes de reserva i altres que protegeixen els cereals d’atacs de fongs, bacteris o insectes. Es considera que les globulines i les glutenines són els responsables de la hipersensibilitat immediata als cereals ingerits i alteren el nostre cos de la al·lèrgia manifestant-se amb una reacció.

Però no sols els humans podem patir malalties o al·lèrgies per cereals, també els mateixos cereals, concretament el blat pateixen malalties. Una d’elles es el corc de blat, que consisteix en un coleòpter de larves del qual, excaven galeries dins dels grans. No sols afecta al blat, també al blat de moro, sègol, etc.

Foto: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=3384

El segar i el batre a pèl.

Ens endinsem en el món de les festes i tradicions catalanes que tenen a veure amb el blat. Concretament parlarem d’una tradició localitzada a Vic, i participen una colla de segadors, anomenats segadors de malla.

Un grup d’ ells ens expliquen en un bloc en que consisteix aquesta tradició:

¨El diumenge 23 de novembre, una colla de gent es va aplegar a la punta d'un camp, anomenat el Camp Gran de la Fàbrica, per veure una activitat que fa quaranta o cinquanta anys que no es practica: sembrar a mà. Els pagesos van assellonar, per marcar el tros que s'havia de sembrar. Després, es repartiren la mitja quartera assellonada sembrant a mà, i duent a sobre la senalla. Tot el tros quedà ben aplanat. Els terrossos, aixafats. Fins i tot, no es van pas descuidar de fer la vora cap a finals de febrer de l'any propvinent per herbejar amb l'aixadell, i segar pel juny ¨

Trobo que és un tradició, que no s’hauria de perdre mai. És una manera, de recordar vells temps, quan encara no hi havia màquines, ni estris per treballar còmodament. També és interessant ensenyar-ho als més petits, per què es facin una idea de com eren els temps abans.

Pintura contemporània:Joan Hernández Pijuan.

(Camins, Joan Hernández Pijuan)

La pintura contemporània: la que conforma el segle XX i el segle XXI.

¨Joan Hernández Pijuan (Barcelona, 1931) és un pintor paisatgista. No en el sentit tradicional, per descomptat, perquè la seva pintura no és “fotogràfica” ni representativa. Els seus paisatges són sensacions de paisatge, com si hagués aconseguit sintetitzar l’ànima d’aquests espais conreats per l’home a través de petites indicacions que parlen d’un camí, d’una tanca, d’un arbre que destaca sobre la planura d’un camp sembrat¨

Pijuan, en una entrevista ens confessa que per a ell, pintar un camp de blat o qualsevol paisatge, li transmet diferents sensacions. Admet que hi va sovint al camp, diu que quan hi passa per damunt, es sent totalment submergit. Aquestes sensacions, les transmet a la pintura.
En aquest cas, un camp de blat segat diu que li transmet un sensació de sensualitat.

Joan Hernàndez Pijoan, mor el 28 de desembre a Barcelona l’any 2005. Més tard, la Generalitat de Catalunya va anunciar que tenia la intenció d’organitzar algun acte d’homenatge al pintor al llarg del 2006.

Impressionisme: Monet

(Piles de blat, Monet)

L’ Impressionisme:
¨Moviment pictòric nascut a França que es va manifestar sobretot, de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. ¨

Claude Monet va ser un pintor impressionista francès, nascut a Paris l’any 1840 i mort el 1926.

La seva biografia indica que, a mesura que el seu estil evolucionava, Monet transgredia sovint els convencionalismes artístics tradicionals en benefici d'una expressió artística més directa. Els seus experiments a l'aire lliure és feien cada vegada més audaços, buscant la reproducció de la llum del dia per mitjà d'una aplicació lliure de colors brillants.

Una de les obres més importants és el desgel prop de Vétheuil fet en el 1881 ara mateix situat en el Museu Thyssen-Bornemisza a Madrid. No hi ha relació amb el blat.




No amb tanta rellevància com feia Jean François Millet, però Monet, també va pintar alguns paisatges on surten camps de blat.

Comerç i producció actuals

Els cereals es cultiven pel seu gra, que és ric en midó i que serveix, bàsicament, per a l'alimentació humana i animal, però també té diversos usos industrials. Per a la nutrició humana, es tracta d'un producte que, a més del seu contingut energètic preeminent, té un nivell proteic notable i conté diversos minerals i vitamines.

Actualment, el gra de cereals destinats a l'alimentació animal, els pinsos, representen un 33% de la producció total arreu del món i és més de 40% en els països de la Unió Europea.

La transformació industrial dels cereals permet obtenir-ne cervesa i diverses begudes alcohòliques i, sobretot, extreure’n midó, del qual es deriva un nombre indefinit de productes. Després de collir el gra, resta, com a subproducte, la palla. L’interès de la palla és molt inferior al del gra, però la qualitat que se’n produeix i els diversos usos a què es pot destinar fan que es tracti d’un subproducte sovint molt valuós.

En les fotos que presentarem, observarem gràfiques sobre el comerç dels cereals més coneguts a Catalunya, a Europa i al Món començant des de l’any 1961 fins al 2005, expressant en tones x10-6

A la primera gràfica podem observar que Catalunya, l’ordi és generalment el més produït, amb una igualació amb el blat l’any 1970 però amb crescudes notables entre els anys 1980 i entre el 1990 al 1995. El blat es manté mitjanament constant i la crescuda més notable és l’any 1965 produint 0.4 Tones x10-6

La segona gràfica que representa Espanya, l’ordi segueix essent el més produït en comparació amb el blat l’any 1971 (aproximadament) i el 2005, amb 4 tones x10-6 els dos anys. El blat es manté en segon lloc, la crescuda més notable és l’any 2000 amb unes 7’5 tones x10-6 produïdes.

La tercera gràfica, la amb les dades mundials, podem observar que el blat, el blat de moro i l’arròs son els més produïts, mentre que l’ordi està en últim lloc. La crescuda més notable del blat és l’any 1995 amb unes 600 tones x10-6, del blat de moro l’any 2005 aproximadament unes 740 tones x10-6 produïdes i l’arròs l’any 2005 amb unes 610 tones x10-6.

Tenim una última gràfica que ens informa sobre les diferents consumicions dels cereals al món, a la Unió Europea, a Espanya, a la USA, a la Xina, a l’Índia i per últim a l’Àfrica. Les diferents àrees sobre les diferents consumicions són: el consum total, importacions netes, alimentació humana, alimentació animal, altres usos industrials i diverses. Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona des dels anys 1999 al 2003 i el percentatge es relacionen amb el consum total.

Pintura egípcia.

(Tomba de Menna).

Egipte, la tècnica de la pintura egípcia, es basava en el fresc, es a dir, sobre les parets. S’utilitzava la llei de la frontalitat: els cossos estaven pintats, en perfil. Aquestes, i altres característiques, com els colors que utilitzaven, fan que sigui una de les pintures, més belles i originals.

En general, la pintura egípcia es feia servir per pintar papirs, tombes de faraons, o parets de temples. La pintura egípcia, no té preocupació per l'art o la tècnica. És tracta d'una escriptura, un conjunt de missatges destinats a aconseguir el favor dels déus fent representacions mitològiques, la vida d'ultratomba, la salvació eterna, etc. També es basaven en escenes de les activitats quotidianes com la caça, la agricultura... destacant el blat, que és el que ens interessa, a part de les importants celebracions de banquets.

Gràcies a les pintures, podem extreure’n molta informació sobre el lloc, l’època i d’ altres. Concretament amb el blat, podem veure que, a l’ hora de conrear i fer les tasques agrícoles anaven acompanyats d’animals que els feien servir per a transportar, també es veu que les eines agrícoles empleades eren, la falç, l’arada i eines fetes de fusta.

Un de les pintures més importants, relacionades amb el blat són: la recollida de la collita en la tomba de Menna i el transport de la collita en la tomba de Menena.

Romànic: Tapís de la creació i el Beatus de Girona.

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.

El tapís de la creació tan com el beatus de Girona, són dues pintures, exemples de l’ art romànic, ja que en tenen totes les característiques.


El Tapís de la creació, està situat a la catedral de Girona, es com un mosaic, on és representada la creació de l’univers. Destaquem que, als marges, es representen els mesos de l’any, i les seves tasques agrícoles, una d’elles: el blat.




El beatus de Girona, és: ¨un manuscrit miniat, obra de l'Abat Dominicus i dels miniaturistes Emeteri i la monja Ende; fou acabat l'any 975, i el 1078 passà a la Catedral de Girona. ¨ Aquest també aporta, pintures relacionades amb l’agricultura.
Estem d’acord que els dos, són de caràcter religiós, encara que també hi intervinguin altres apartats. Són unes grans relíquies que val la pena guardar ja que les pintures son molt belles.

El romanticisme:Millet.

El romanticisme:

¨Moviment cultural i polític, format a finals del segle XVIII ¨

Jean François Millet, nascut a Grunchy l’any 1814, després es va desplaçar a França va ser mort l’ any 1875, per causes desconegudes.

Va ser un famós pintor, especialitzat a pintar paisatges. Té una gran carrera professional, estudiada a París.

Millet, va fer gran quantitat d’obres amb camperols i grangers. Amb elles, volia transmetre una protesta social. A més a més, Millet, posseïa un profund sentit de la natura, ell mateix afirmava sentir en la natura més del que els sentits li donaven.

Els seus millors quadres estan penjats a museus molt importants: com el de “Camperols treballant en el camp” o “Les Espigadores” situada en el museu del Louvre, Paris. També té el “Àngelus”, ara situada al museu Orsay de Paris. Aquesta obra, va ser molt criticada i va tindre tota l'atenció de la burgesia, ja que el món rural simbolitzava «el bo» en contraposició de la postura reaccionària del sector obrer.


(Àngelus)


Altres obres són: “El Sembrador” (1850) y “Els Plantadors de patates” (1862) tots dos situats en el Museu de Belles Arts, a Bòston.




(El Sembrador)

Blat

Hi ha molts tipus de blats però un d'ells són:

-Blat tou: sèrie d'especies que van destinades fonamentalment a l'elaboració del pa a Europa i l'elaboració de pastes als EEUU o Canadà. És cultiva en regions càlides o templades i conté vitamines, ferro...

Per exemple: Aragón 03, alcotán, Diegom Betres..

-Blat dur: és el mes utilitzat. Es cultiva a les zones més seques. Conté proteïnes, aigual i calci.

Per exemple: Roqueño, Antón...

No es el mateix el blat quan és hivern, que quan és primavera, es el contrari, els de primavera necessiten climes freds i els d'hivern climes més suaus.

Dansa de la Mort

La dansa de la mort és molt original. Fa molt de temps que es practiquen aquestes danses, són tradicions molt antigues i es fan per tota Europa.

És un macabre espectacle que es va desenvolupar a la literatura europea, procedent de França. El tema de la mort va dominar la baixa edat mitjana, i enfront d'ella no havia resignació cristiana, sinó terror davant la pèrdua dels plaers terrenals. Presenta, d'una banda, una intenció religiosa: recordar que els gaudis del món són caducs i que cal estar preparat per a morir cristianament; d'altra banda, té una intenció satírica al fer que tots caiguin morts, amb independència de la seva edat o la seva posició social, pel poder igualador de la mort.

Es feien i es representaven per donar el significat de que tots som iguals

Jo penso que aquesta dansa es continuarà fent durant molts anys més, ja que es molt antiga i tradicional.

Diferents Conreus

Hi ha molts tipus de cereals, que es cultiven en tot el món. Ja que parlem del blat, explicaré els diferents blats que existeixen, amb les seves característiques i en quina part del món es cultiven.

El blat dur: és el més antic, amb espigues grosses. Pel seu alt contingut en gluten, és empleat per a la sèmola i pasta de sopa i també per barrejar-ho amb farina panificable. Es conrea des de la Península Ibèrica i Algèria fins a l'URSS i l'Índia en regions de clima sec.

El blat polònic: és conreat en la Península Ibèrica i en gran part de la regió mediterrània fins a Turkestan i Abissínia. Té les espigues voltades per llargues bràctees escarioses, les espigues són aplanades i amb tiges massisses, creix força però és de poc rendiment.

El blat bojal: és conreat a l'Europa meridional, a Abissínia i a Gran Bretanya. Presenta grans espigues, sovint ramificades, malgrat la qual cosa és poc productiu.

El blat comú: és el que produeix les farines panificades, és a dir, les farines amb les quals es fa el pa. Presenta un gran nombre de varietats, espigues blanques o roges, dures o toves. Dins del mateix grup hi ha també el blat esfercoc, conreat al centre i al nord de l'Índia, i el blat compacte, baix, d'espiga curta i densa amb les espigues petites. Es conrea al sud-oest d'Àsia, al sud d'Europa i als EUA. Produeix una farina pobra en proteïnes emprada en pastisseria.

Imatge: http://www.irta.cat/ca-es/RIT/Projectes/pagines/default.aspx?Prog=V32

Origens i Evolució

El Blat va sorgir a l'antiga Mesopotàmia els anys 7000-6000 a.C, les més antigues evidències arqueològiques del cultiu del blat vénen de Síria, Jordània, Turquia i Iraq- En ser cultivat per iniciativa dels éssers humans, va produir més cultiu que en estat salvatge i aquest fet va esdevenir una revolució agrícola anomenada Creixement fèrtil. simultàniament es va desenvolupar la domesticació del bestiam, la quan cosa va permetre la formació de comunitats humanes més complexes.

Més endavant la llavor del blat va ser introduïda a la civilització de l'antic Egipte, iniciant-se això el nou cultiu a vall del riu Nil. Des d'aquesta zona es va estendre a les civilitzacions grega i romana. El nom "cereal", sorgeix de la deessa grega del pa i de l'agricultura, anomenada Demèter i per derivació llatina es va transformar en Ceres i d'aquí sorgeix la paraula.

Els molins i l'obtenció de la farina de blat per a la fabricació del pa, van sorgir molt més tard, a l'època clàssica de Grècia i Roma. El blat tenia, docs, el caràcter de recurs estratègic, com al segle XX, el petroli i al segle XXI, el gas natural.

Imatge: http://laskaponiamagazine.blogspot.com/2010_09_01_archive.html

La musica relacionada amb el blat.

La lletra de la cançó diu que els segadors es van unir tots perquè els enemics no el poguessin derrotar, perquè no els tregessin la terra que teníen, volen dir que la unió fa la força i que si tots estan units ningú els derrotarà.

Sempre estaven units perquè els enemics no conquereixin les seves propies terres.

Es a dir dos o més persones que interactúen , son independientes i s'han unit per asolir els seus objectius en comú, ajudan-se els uns dels altres sense cap por, i que pugin superar tots els obstacles

TIPUS DE BLAT.

Al món hi ha molts tipus de pa, uns llargs, altres rodons, ltres amb xoriç dintre, de diferents

gustos, al món hi ha de tots els tipus. No a tot el món hi ha pa.

El pa, mai es deixarà de fer, ja que jo penso que quasi tots el menjars ara es menjen acompanyades per un tros de pa.

Per exemple aquí a cambrils és fan bastants tipus de pa, però el més conegut és la baget o barra de pa. És llarga i prima, de un color marró clar.

Rodó ( Catalunya ): Petit pa abonbat. Molla esponjosa. Crosta dorada i cruixent.

Crostons ( Catalunya ): Pa de llesca de molla esponjosa i obscura. Crosta mate.

Rosca de Viena( Elaborat a molt d'indrets de la península ): Aro de pa de viena derivat de la rosca tradicional.

Torta de forn ( Toledo ): Peça dolça derivada de la torta tradicional.Crosta espolvoretjada de sucre.

El PA

No necessàriament has de menjar una barra de pa per menjar cereals, també hi han altres tipus d'alimentes com les galetes, els biscotes, la pasta i fins i tot el cuscús. Tots aquests menjars hi ha entroduïts alguns tipus de cereals.

El pa no fermentat va ser fet per els Neolitics fa més de 12000 anys, es tractava de peces planes realitzades amb pasta escalfada amb pedres. Van se els grecs el que van inventar el procés de fermentació. Abans el pa era considerar un aliment pe treure la gana i per engreixar. Ara el pa és considerat com un aliment nutritiu i saludable.

Morfologia del blat comú

El blat és un tipus de cereal, un dels tres grans més àmpliament produïts globalment, al costat del blat de moro i l'arròs, i el més àmpliament consumit per l'home de la civilització occidental des de l'antiguitat; a esta la base alimentaria dels pobles de l'orient proxim i Europa. El gra del blat és utilitzat per fer farina, farina integral, cervesa i una gran varietat de productes alimentaris.

Morfologia:

- L'arrel de la planta té moltes ramificacions i facilita l'absorció d'aliments.

- La tija és una canya buida amb 6 nusos que s'allarguen a la part superior, assolint entre 0.5 a 2 metres d'alçada.

- Les fulles tenen forma linear, com una llança-

-L'espiga està composta per unes tiges centrals d'entrenusos curts, el germen sobresurt en un d'ells i en l'altre hi ha un floc de pèls fins. La resta del gra, anomenat endosperma, és un dipòsit d'aliments per a l'emprió.

Foto: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Illustration_Triticum_aestivum1.jpg

Bodegons

¨ Acadèmicament, podríem dir que un bodegó és una pintura que representa objectes inanimats de la realitat quotidiana dins d'un espai tancat pel pintor. Però sens dubte es tracta d'una definició massa simple per a un gènere que ha fascinat als més grans pintors, des del primerenc barroc fins avui dia. ¨

Per què ens interessen tant, com a pintures relacionades amb el blat?

Senzillament perquè, en la majoria d’aquestes pintures s’hi mostren aliments. La majoria són de fruites i altres productes relacionats amb el blat, com per exemple el pa, que és el que més apareix. També hi surten força espigues per decorar la pintura.

He triat els que més m’agraden per fer-nos-en una idea: el Bodegó amb neules de Lubin Baugin, el bodegó d’ Alberto Delmonte, i pastissos de Claude Monet entre molts altres, ja que utilitzen el blat, o els seus derivats, com a protagonistes de l’obra.

Postimpressionisme: camps de blat amb corbs, el quadre de Vicent Van Gogh.

El postimpressionisme és el conjunt d’estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX.

En aquesta època s’hi destaca Vincent Van Gogh, nascut a Holanda, va ser un gran pintor postimpressionista. Concretant amb el blat i la cultura, ens interessa la seva obra: Camps de blat amb corbs, pintada l’any 1890 i ara mateix situada al museu d’ Amsterdam.

En aquest quadre, un simple camp de blat, transmet mort, suïcidi i malenconia. Els trets representats en la pintura són: un cel amb tempesta, uns quants corbs, un camp de blat i tres camins.

Els corbs sempre han sigut senyal de l’arribada de la mort. Van Gogh, en el quadre, volia transmetre el que sentia. Amb la tempesta, s’adreçava a la seva trista vida ja que tenia molts problemes i de tota mena. Els tres camins, representen les tres sortides que tenia ell en aquell moment. L’últim element del quadre: el camp de blat.

El 27 de juliol del 1890, Van Gogh, va sortir a passejar per un camp de blat, ell mateix, es va disparar un tret a l’estomac. Va partir una llarga agonia, fins que l’endemà, va morir acompanyat del seu germà Theo. No en va, aquest quadre és l’últim que va pintar abans del seu suïcidi.

Van Gogh, va ser un molt bon pintor. Ho donava tot en les seves obres i expressava els seus majors sentiments. Fins i tot, en els seus últims dies abans de la mort.